Anem tirant

Aquesta setmana he realitzat l'examen de l'assignatura que menys m'agrada, de català. M'ha anat horrorosament malament, simplement perquè no vaig estudiar el mínim que es requereix.Però al cap i a la fi em mereixo suspendre català aquest trimestre.D'altra banda, finalment em aconseguit que el metge ens enviï la circular perquè em puguin atendre els metges de la mútua per la lesió que pateixo. El dimecres aniré, i espero que em donin una bona notícia. Amb una mica de sort aquesta setmana començaré a entrenar de valent. Però necessitaré molta més sort per poder anar la pròxima setmana a esquiar. Que per cert ja m'he comprat la roba. Preciosa! Me la veureu(la roba) quan torni d'esquiar i les pengi al bloc. Demà tinc l'examen de educació física. Tinc que estudiar una mica, ja que no he fet les proves físiques durant la meva lesió.

La primera vegada

No sé per on començar. Crec que pel principi. No recordo exactament el primer dia que vaig començar a sortir amb els amics al carrer. El que sí que recordo es quan anava sempre a casa d'un amic a passar la tarda i a riure'ns una estona, veient vídeos i fent ximpleries. També quan anàvem a jugar a futbol als col·legis. Però el que millor recordo de quan vaig començar a sortir son aquelles tardes amb el meu millor amic fent gamberrades el dia de halloween, o anant de casa en casa preguntant si volien paperetes de loteria del futbol. Mare meva, encara me'n recordo. Tot això a anat perdent interès segons he anat creixent. Ara, mataria per estar amb els meus germans assegut en un dels nostres bancs parlant de les nostres coses i de que farem el següent dia que ens veiem. Casualment com sempre avui hem estat parlant de la temporada d'esquí que ha començat aquest cap de setmana. Ja estem pensant en anar la setmana que ve a comprar tota la roba nova (de marca com a nosaltres ens agrada) per esquiar aquesta temporada. D'altra banda el meu esport per excel·lència, el futbol,  no va gaire bé. Estic lesionat, demà farà un mes exacte des de que em van diagnosticar ruptura fibril·lar del bessó esquerre. Des de llavors que no puc jugar. Espero començar d'hora la recuperació, ja que el dinou de desembre juguem el primer partit clau d'aquesta temporada i tinc que estar apunt. Passant un altre vegada a l'esquí, en el pont de desembre vull anar amb el meu millor amic a fer les primeres baixades a Masella, però veient la rapidesa dels metges en atendre'm i que no puc forçar molt el bessó per estar apunt pel partit, veig complicat que els meus pares em deixin. La setmana que ve actualitzaré la meva situació. Espero que m'hagin atès els metges i que hagi comprat la roba d'esquiar. Quines ganes!